"La sort i les oportunitats no truquen a la porta, heu de sortir vosaltres a estirar-les”

Sara Valls Magallón és una artista emprenedora, que va formar part de la primera promoció del batxillerat artístic i de la comunicació (2006-2007)

Quin record guardes del teu pas per l'Escola Andorrana de Batxillerat? Alguna anècdota?

M'he endut molt bon record del batxillerat. Recordo amb emoció aquell parell d'anys intensos de convivència amb companys i professors... pensa que formo part de la promoció d'alumnes que vam iniciar el batxillerat artístic i de la comunicació (!) Recordo especialment les classes de disseny amb el Roger Mas i les de comunicació i realització audiovisual (CRA) amb el Jon Olaskoaga. Fèiem coses molt estranyes... [riu] vaig haver de realitzar un curt sobre l'assetjament escolar. Per poder enregistrar una de les escenes havia de tacar el terra de sang i, evidentment, no m'ho van deixar fer. Jo, tossuda, volia sang! Quina mena de bullying seria sense sang... [riu] Així que vaig haver d'improvisar i recórrer a la imaginació. Finalment, vam pintar papers i els vam col·locar a terra de manera que simulava un autèntic bany de sang. El més sorprenent és que en pantalla l'efecte funcionava.

Creus que el projecte pedagògic de l'Escola Andorrana t'ha influenciat d'alguna manera en la teva vida personal i/o professional?

Sí, personalment crec que el projecte pedagògic de l'Escola ajuda als alumnes a resoldre problemes de la vida quotidiana de forma (més o menys) eficient. Però d'això me n'he adonat més endavant, quan, en algun moment de la meva vida professional, he hagut de posar-me al lloc dels docents.     

Ens pots dir quins són, al teu entendre, els punts forts i febles del batxillerat tal com tu el vas viure?

Sens dubte, un dels punts forts era la voluntat d'incloure en el currículum els interessos dels estudiants. Sovint se'ns demanava de fer propostes i recordo que érem molt actius a l'hora de presentar idees per a tota mena de projectes. Amb tot, també t'he de dir que com a punt feble destacaria les dificultats que tenia el sistema per facilitar la realització de projectes ambiciosos i trencadors amb els esquemes més convencionals de l'educació. 

Quin ha estat el teu itinerari acadèmic en acabar el batxillerat?

Vaig acabar el batxillerat amb una bona nota de manera que vaig intentar entrar a un Cicle Formatiu de Grau Superior en Realització Audiovisual a Espanya. Malauradament, en aquell moment el fet de ser andorrana em va penalitzar i, finalment, no vaig poder accedir als estudis que havia escollit com a primera opció. El meu pla b va ser entrar a la facultat de Belles Arts de Barcelona. Em va costar adaptar-m'hi però, finalment, vaig completar els estudis i, fins i tot, els vaig compaginar amb una segona carrera: Educació social. Per tot plegat, vaig cursar quatre anys de Belles Arts més dos anys suplementaris per llicenciar-me en Educació Social. 

Els estudis que vas escollir van satisfer les teves expectatives?

Francament, al principi no tenia gaires expectatives. És a mesura que vaig anar progressant en el meu itinerari formatiu que van anar apareixent tota mena de reptes i oportunitats.  

Ets partidària de complementar els estudis amb experiències professionals?

Totalment. On més he après ha estat en les pràctiques i en els projectes que m'han obligat a entrar en contacte directe amb professionals del sector, sigui amb artistes en actiu o bé amb educadors socials que viuen "el terreny”.

Quins penses que són els principals reptes que un estudiant d'Andorra ha d'afrontar a l'hora d'estudiar a l'estranger?

Anar a estudiar a l'estranger significa marxar de casa i començar a assumir responsabilitats... és, en certa mesura, començar a emancipar-se de casa i encetar el teu propi camí. És un moment de dubte i d'incertesa en que tot és possible i tot està per fer. Per això fa tanta por... però també és apassionant, no trobes? 

A què et dediques actualment?

Actualment estic impulsant el meu propi projecte empresarial... és un taller de tints naturals que he anomenat "Color Botànica”. Sorgeix d'una idea aparentment senzilla però molt poderosa: treure color de les plantes. Això m'ha permès experimentar a nivell artístic i alhora desenvolupar tècniques i habilitats pròpies del món tèxtil, un món que sempre m'ha cridat l'atenció.   

Com se't va acudir la idea de Color Botànica?

El que em fascina és anar pel bosc i recol·lectar, directament de la natura, plantes que no només ens poden alimentar o guarir sinó que, amb els coneixements adequats, també ens poden omplir la vida de color. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer un mestre de tints naturals i aquesta experiència em va obrir un món que connectava amb les meves inquietuds artístiques. Així que vaig començar a fer bosses i roba amb teixits reciclats i tintures naturals que extrec de les plantes i les flors que tenim a les muntanyes d'Andorra. Un patrimoni sovint oblidat però amb un potencial aclaparador. Molts dels coneixements de la tintura els he après a fora, a França, on vaig veure que molta gent s'hi dedicava i on cada vegada està més de moda. Realment estic contenta perquè és un tema que genera molt d'interès i les meves creacions han tingut sortida i bona acceptació. Més enllà de les artesanies que comercialitzo ofereixo cursos i tallers per aprendre les tècniques de la tintura i venc un "kits” de material perquè la gent pugui tenyir a casa.

Per acabar, gosaries donar-nos algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

Aprofiteu totes les oportunitats que se us presentin i no tingueu por d'equivocar-vos o de fracassar. Precisament és dels errors i dels fracassos que n'aprendreu més. No us faci mandra fer estatges i pràctiques, encara que no estiguin ben remunerades. No menystingueu el voluntariat, també és una manera d'aprendre. Sigueu actius, treballeu i esforceu-vos. La sort i les oportunitats no truquen a la porta, heu de sortir vosaltres a estirar-les.