"Trieu aquells estudis i aquelles feines que us permetin transformar la realitat social”

Ot Guillamet Fages és sociòleg i va cursar el batxillerat econòmic i social entre el 2011 i el 2014.

Quin record guardes del teu pas per l'Escola Andorrana de Batxillerat?

En guardo molts bons records, des de grans professors que han esdevingut uns bons referents acadèmics, fins a grans amistats amb les quals encara tinc relació. D'altra banda, també recordo amb nostàlgia les hores de pati que passàvem al bosc ("les roques”, que dèiem) envoltats de naturalesa i ignorants del privilegi que suposava gaudir d'un centre envoltats de tanta calma. Sempre ho recordo com una bona època.

Destacaries alguna assignatura, professor o anècdota que recordis especialment?

En aquest sentit destacaria persones com la Itxaso Sanz o l'Alexandru Herea, que van reforçar el meu interès envers les ciències socials a través de les seves qualitats com a professors. Remarcaria la seva capacitat per brindar eines als alumnes per tal d'analitzar les realitats socials i econòmiques que ens planteja el món actual. Seguidament, m'agradaria destacar a dues grans professores que em van fer despertar una gran fascinació envers la literatura castellana. Tot i que vaig acabar detestant els comentaris de text, les sessions amb l'Eugènia i la Begoña també em van permetre consolidar unes bases d'argumentació que m'han estat de vital ajuda durant el transcurs de la meva curta trajectòria acadèmica i professional.

Creus que el projecte pedagògic de l'Escola Andorrana t'ha influenciat d'alguna manera en la teva vida personal i/o professional?

Personalment, penso que tots els centres educatius pels quals he passat han acabat configurant, d'alguna manera, la persona que sóc avui. Tant els familiars, com les amistats, com el context social que ens envolta són grans determinants a l'hora de desenvolupar la nostra identitat (entre molts d'altres factors)  i penso, que un sistema educatiu (amb tot l'engranatge que comporta) acaba esdevenint un dels principals condicionants del que acabem essent, tant pel que fa als aspectes professionals com els personals. Ara bé, en el meu cas diria que a nivell personal el sistema educatiu andorrà no ha tingut massa incidència en el desenvolupament de la meva identitat, però destacaria que a nivell acadèmic i professional m'ha servit per millorar a argumentar, redactar i expressar les meves idees amb més claredat.

Amb la perspectiva que et donen els anys de formació i l'experiència professional, ens pots dir quins són, al teu entendre, els punts forts i febles del batxillerat tal com tu el vas viure?

Mirant amb perspectiva, destacaria com a punt fort la insistència en el redactat dels alumnes, recordo que en gairebé totes les assignatures s'insistia molt en ordenar correctament les idees, que tot tingués una coherència, les faltes d'ortografia... penso que és quelcom fonamental per expressar-se, ja no només en les esferes del món laboral, sinó que també en d'altres àmbits més quotidians. Com a punt feble, per contra, senyalaria (i no únicament del sistema andorrà) els mecanismes d'avaluacions, els tipus de projectes, les assignatures que s'ofereixen... avui en dia hi ha moltes persones amb grans capacitats que no encaixen amb els models educatius vigents. S'avaluen molts aspectes vinculats al rendiment i l'èxit per analitzar el progrés dels alumnes, però al mateix temps s'obvien molts d'altres factors (igual d'essencials) que queden lluny d'un reconeixement acadèmic. Altrament, centrant-me més en els plans docents que van dibuixar els meus anys de batxillerat, remarcaria com a punt feble el fet que no s'impartís cap matèria vinculada amb el país, sobretot pel que fa a l'art, la literatura i la història.

Què vas estudiar en acabar el batxillerat? Anaves ben orientat? Va ser una decisió treballada a consciència o vas improvisar? 

Vaig iniciar els estudis de sociologia a Barcelona. He de dir que tenia bastant clar que volia cursar alguna carrera vinculada al món les ciències socials, ja que a casa és el gremi que més predomina. Recordo que en el meu darrer any de batxillerat vaig tenir l'oportunitat de realitzar l'assignatura optativa de sociologia, fet que va acabar consolidant la meva decisió. 

Quin ha estat el teu itinerari acadèmic en l'ensenyament superior?

Després d'acabar els meus estudis universitaris em vaig matricular a un postgrau d'anàlisi econòmica i política del capitalisme, del qual en vaig aprendre moltíssim. El que destacaria, principalment, és el fet que abans d'iniciar el curs era plenament conscient que no em serviria de res per accedir al món laboral, però com que es tractava de quelcom que em motivava molt vaig decidir tirar endavant.

Els estudis que vas escollir van satisfer les teves expectatives?

He de reconèixer que, quan vaig iniciar la carrera, no sabia ben bé què em trobaria, però, amb el pas dels cursos, la meva curiositat i interès pel camp de la sociologia anava en augment. Com en tots els estudis, sempre hi ha assignatures que fan més mandra que d'altres, però aquest fet no va suposar cap agreujant per una possible desmotivació. Em va fascinar descobrir camps d'estudi com ara la psicologia social, la sociologia urbana, de la sexualitat, la sociologia del treball...  tenia la sensació d'estar aprenent coneixements en una sobretaula. A més, m'agradaria destacar que, probablement, a la universitat hi he trobat els professors i professores que més m'han marcat com a persona i dels que més n'he après.

Ets partidari de complementar els estudis amb experiències professionals?

Si es té l'opció de compaginar els estudis amb alguna experiència laboral vinculada a la carrera sóc plenament partidari de fer-ho. De fet, durant el tercer any vaig poder fer un estatge de pràctiques compaginat amb els estudis que em van servir com a primera presa de contacte amb el món professional de la sociologia. No obstant això, penso que també és molt important deixar temps per gaudir d'aquesta etapa que passa volant, la rauxa i l'esbarjo (segons el meu parer) són també espais de realització i aprenentatge.

Quins penses que són els principals reptes que un estudiant d'Andorra ha d'afrontar a l'hora d'estudiar a l'estranger?

En aquest sentit crec que no puc aportar massa amb la meva resposta, ja que m'he criat des de ben petit a Barcelona i el fet de tornar-hi per cursar els estudis no va suposar un gran canvi perquè ja tenia una casa, família i amistats. Ara bé, fixant-me en les experiències d'altres amics i amigues que van marxar a estudiar fora del coprincipat, destacaria les dificultats a l'hora de trobar pis. No obstant això, sentia una gran enveja dels col·legues que vivien en pisos d'estudiants (si és que se'ls podia anomenar "pisos”), ja que jo vivia a casa de la meva mare i no vaig poder gaudir d'una experiència que crec que és de les més realitzadores que pot viure una persona que marxa a estudiar fora de casa.

A què et dediques actualment?

Estic treballant com a investigador social al Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), sota el paraigües de l'Andorra Recerca + Innovació. Les meves principals funcions consisteixen en analitzar les dades relatives a cada estudi que realitzem i redactar els informes pertinents. 

Com ha estat la teva experiència a l'hora d'accedir al mercat laboral?

Fent al·lusió a la biografia laboral, diria que la meva experiència ha estat molt variada. Tant he treballat "plegant el llom” recollint tabac als estius, com polint peces en un taller industrial de recobriments de crom i níquel. He servit cerveses i cubates en concerts i bars, he cuidat a nens i nenes en activitats de lleure i, fins i tot, he estat traçador de coronavirus, desenvolupant les tasques de formació de tota la plantilla fins el passat mes de setembre (2020). En els darrers anys, però, he tingut la sort d'anar-me endinsant també cap al món de la investigació social. Primer, vaig participar en un projecte de caire antropològic i etnogràfic referent al patrimoni gastronòmic i culinari del Coprincipat. Després, gràcies al meu treball final de grau, vaig poder col·laborar en l'elaboració del documental emès a TV3 referent a la situació de l'avortament al país. Actualment, també participo paral·lelament en un projecte d'investigació històrica que busca posar en valor els principals agents que van protagonitzar la modernització d'Andorra. Així doncs, mirant amb perspectiva, puc afirmar que aquesta curta trajectòria professional també ha actuat com a gran determinant de la persona que sóc avui. De totes les feines per les que he passat n'he extret tant aspectes positius com negatius i he conegut personatges que han esdevingut grandíssims referents. De la mateixa manera que els sistemes educatius ens acaben modelant com a individus, penso que el mercat laboral és un altre escenari on també es reprodueix aquesta configuració social. 

Creus que el món acadèmic s'ha d'apropar més al món professional? Què creus que cal tenir en compte a l'hora de preparar l'accés al món professional?

Sota el meu punt de vista, penso que s'haurien de repensar tant els sistemes educatius com el món professional. És evident que durant l'etapa de formació s'aprenen molts conceptes que mai s'acabaran posant en pràctica, a la vegada que no s'ensenyen d'altres que serien de vital importància per encarar la vida professional. Però segons el meu parer, és més evident encara que tota estructura educativa que s'edifica en el marc d'un capitalisme ferotge acaba propagant valors de competitivitat extrema i de meritocràcia (qualificacions, "el bon camí a seguir”, titulacions...), els quals acaben desembocant en un mercat de treball precaritzat, on sovint les condicions laborals no s'adeqüen a les expectatives creades durant el període acadèmic. Amb això vull dir (i aquí em delatarà la meva vena ideològica) que els sistemes educatius vigents s'apropen al mercat laboral tot reforçant la dependència envers el treball assalariat, deixant en l'oblit d'altres treball(s) com podrien ser les feines domèstiques i de cures, els treballs voluntaris, els processos creatius... els quals suposen un pilar fonamental per sustentar les societats i que tenen un reconeixement inexistent. En definitiva, penso que s'hauria de repensar "l'apropament” del món acadèmic al món laboral.

Per acabar, gosaries donar algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

Penso que no sóc un bon referent per donar consells d'aquesta magnitud però, si hagués d'aconsellar a algú, li diria que triés aquells estudis i aquelles feines que li permetessin transformar la realitat social per tal de repercutir en el desenvolupament de les nostres societats.