“El consell més important que puc oferir a les generacions futures és que prengueu consciència ecològica”

Arnau Orobitg és exalumne del centre i va formar part de la 4a promoció. Va cursar el batxillerat científic i actualment és artista plàstic, escriptor i pastor.

Com recordes els teus anys a l’Escola Andorrana de Batxillerat?

En un inici l'Escola Andorrana de batxillerat va començar a fer les primeres classes en barracons, encara no disposàvem d’una infraestructura potent, amb edificis institucionals com teniu avui. A més a més, no érem gaires alumnes i a les classes hi havia un ambient molt proper, familiar, diria jo. Per tot plegat, entre professors i alumnes es creava un vincle molt fort.

Quina influència ha tingut en el teu desenvolupament personal i professional l’Escola Andorra de Batxillerat?

Quan vaig entrar al batxillerat hi havia tres modalitats o itineraris molt pautats. Jo em vaig decantar pel batxillerat científic i tecnològic. Amb tot, a mesura que el primer curs avançava, m’adonava que potser no era la modalitat que responia millor a les meves inquietuds. Em cridava el món de l’art i, de seguida, vaig començar a fer retrats artístics, dibuixos. Quan vaig haver d'escollir una carrera universitària el meu cas ja no tenia remei i em vaig decantar per Belles arts i Antropologia.

A què et dediques actualment? 

Faig de pastor d’ovelles, d’artista plàstic i també de poeta.

Quan feies batxillerat ja contemplaves la possibilitat d’esdevenir escriptor?

En absolut! (riu) En un principi, volia ser zoòleg o dedicar-me a la biologia, volia estudiar els mamífers i tot el que anés relacionat amb aquest món. D’aquí ve la idea del batxillerat científic. Tot i així, fixa’t que no anava pas desencaminat…, per a mi la natura és una gran font d'inspiració en l'art i en l’escriptura. 

En quin moment vas decidir que volies ser escriptor?

Per a mi, fa deu anys, va sortir el sol! … No va ser una elecció raonada, més aviat va ser un impuls que em va sortir de dins. La meva principal motivació va ser la inquietud artística i les ganes d’experimentar. 

I això d’anar als Alps? Com és l’experiència de viure a l’alta muntanya? 

M’hi han portat les ovelles… fer de pastor és més que una professió, és un estil de vida carregat de responsabilitat. Pensa que quan sóc a les muntanyes em dec al ramat que em reclama les 24 hores del dia…

Trobes que el teu pas per l’Escola Andorrana de Batxillerat va afectar, d’alguna manera, en el que ets avui  en dia?

Sí, sobretot va ser important en les primeres etapes d’escolarització. Érem un escola gairebé rural, molt familiar. El sistema andorrà va ser el primer sistema educatiu del país que es va enfocar des d’una perspectiva destinada a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar els aprenentatges en un entorn significatiu (encara recordo la torre rosa i l’escaleta marró… el material Montessori que utilitzàvem per aprendre matemàtiques). Era una manera d'educar que donava importància als valors, a les intel·ligències múltiples i que vetllava pel que avui anomenaríem “salut mental”.

Com consideres que influeixen els teus llibres en la societat?

Ui! de llibres no se n'han distribuït gaires exemplars… així que la meva influència és més aviat minsa! (riu) He tingut un bon feedback, però, sobretot entre la premsa especialitzada catalana. He rebut bones crítiques, m'han traduït al grec i m'han inclòs en l'antologia literària de Catalunya Mig segle de poesia catalana: del Maig del 68 al 2018 (!). M’han penjat la llufa de “neoconceptualisme”… “l’últim pastor poeta”, diuen. (riu)

Què sents en ser un dels pocs pastors que queda en ple segle XXI?

Encara que la professió de pastor no estigui tan estesa com fa anys, en racons d’Europa com els Alps encara es troben molts pastors. Als Pirineus, que s’estan despoblant, malauradament és una activitat de capa caiguda. Tot i això, sóc dels pocs que encara ho sent com un estil de vida i que ens agradaria dedicar-nos-hi per sempre.

Quin és el record més destacat del teu pas pel batxillerat?

La visita d’en Miquel Martí i Pol, sense cap mena de dubte! Ell ja estava molt malalt i amb prou feines se l’entenia quan parlava. Va ser dels meus primers contactes, des de tan a prop, amb la poesia i va ser una experiència que em va marcar de per vida. Se'm va quedar l'emoció i l'empatia amb la qual llegia i les llàgrimes que li queien de veure tants joves reunits al seu voltant. Tot i això, el seu estil de poesia és molt diferent al meu, ens expressem de maneres diferents.

Tens algun consell per a les futures generacions?

El consell més important que puc oferir a les noves generacions és que prengueu consciència ecològica, que tingueu cura del planeta que heu heretat i que, malauradament, està tan destruït. Crec fermament que sense consciència ecològica no ens queda res.