"Vaig fer un projecte de land art una mica boig: vaig instal·lar una llàgrima gegant amb sang de porc en un barranc”

Àlvaro Rodríguez Areny és un jove director de cinema que ja ha presentat al Festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges els tres curts que ha creat i dirigit: Wolves (2016), Le Blizzard (2018) i Under the ice (2021). Va formar part de la 14e promoció (2008-2010) i va ser dels primers en estrenar el batxillerat artístic i de la comunicació .

Quin record guardes del teu pas per l'Escola Andorrana de Batxillerat? 

En guardo un record entranyable, tant de bo hi pogués tornar! Tot i que vaig haver de repetir primer curs de batxillerat, tinc un bon record del meu pas pel batxillerat. Hi vaig fer bones amistats i vam obrir camí amb una modalitat de batxillerat que tot just estrenàvem: el batxillerat artístic i de la comunicació.

Destacaries alguna assignatura, professor o anècdota que recordis especialment? 

Sí, destacaria al Jon Gotzon Olaskoaga, la Mercè Rey de català i assignatures com història de les arts. D'anècdotes en destacaria moltes... però sobretot un projecte de land art una mica boig que vaig fer en un petit barranc que hi ha just al costat de l'escola: vaig instal·lar una llàgrima gegant amb sang de porc! 

Creus que el projecte pedagògic de l'Escola Andorrana t'ha influenciat d'alguna manera en la teva vida personal i/o professional?

Com que desconec altres programes pedagògics de les altres escoles, no en sóc conscient. Però, la veritat és que sí que ha estat una bona guia per ajudar-me a entendre el que volia fer en aquesta vida... vaig rebre molt suport individual. 

Amb la perspectiva que et donen els anys de formació i l'experiència professional, ens pots dir quins són, al teu entendre, els punts forts i febles del batxillerat tal com tu el vas viure?

En repetir primer de batxillerat, vaig formar part de la primera generació que fèiem les Proves Oficials de Batxillerat, les temudes POB. Vaig notar molts canvis, sobretot en el fet d'assignatures com filosofia... Abans estava enfocada en aprendre els diferents corrents teòrics i filòsofs que podien sortir a la selectivitat espanyola per a estrangers. Això va canviar i la filosofia va esdevenir una assignatura obligatòria que t'ensenya a pensar.

Què vas estudiar en acabar el batxillerat? Anaves ben orientat? Va ser una decisió treballada a consciència o vas improvisar? 

Vaig baixar directament a Barcelona i em vaig ficar en una carrera d'audiovisuals i periodisme, però em vaig equivocar. No era conscient que es podia estudiar Cinema, no anava ben orientat en aquest cas. A Barcelona vaig descobrir que podia estudiar directament allò que m'apassionava: el cinema. Al batxillerat artístic vaig fer una assignatura optativa d'història del cinema. Ara, en canvi, teniu una assignatura de cinema que us entrena a interpretar el llenguatge cinematogràfic. Aquest nou enfocament és molt més interessant i permet conèixer les orientacions acadèmiques i professionals que ofereix el sector audiovisual i la indústria del cinema.

Quin ha estat el teu itinerari acadèmic en l'ensenyament superior? 

Vaig començar a estudiar Periodisme i Comunicació Audiovisual però, al cap de pocs mesos, ho vaig deixar per anar-me'n directament a estudiar cinema. Vaig cursar els 4 anys de Direcció Cinematogràfica.

Els estudis que vas escollir van satisfer les teves expectatives? 

Sí, magníficament.

Ets partidari de complementar els estudis amb experiències professionals?

Sí, totalment, és important per arribar a entendre el que s'està estudiant i ficar-se en situació.

Quins penses que són els principals reptes que un estudiant d'Andorra ha d'afrontar a l'hora d'estudiar a l'estranger?

Els principals reptes son, sobretot, econòmics. Hi ha carreres, com és el cas del cinema, que son molt cares i, sovint, les famílies han de fer un esforç important per pagar els estudis més enllà d'assumir els costos de la manutenció a l'estranger.

En comparació amb estudiants provinents d'altres sistemes educatius, penses que els alumnes de l'Escola Andorrana anem ben preparats? 

En els estudis de direcció cinematogràfica, vaig trobar-me amb d'altres estudiants de llocs ben diversos (mexicans, colombians, espanyols, francesos, etc.), de seguida vaig adonar-me de la sort que tenia d'haver-me format en un entorn plurilingüe. A més del català, castellà, francès i... anglès! Que important és dominar aquestes llengües per desenvolupar-te a nivell professional. 

A què et dediques actualment? 

Treballo en el punt d'informació juvenil del Comú d'Encamp. El món del cinema és complex i difícil de dedicar-t'hi a ple temps, més encara en l'àmbit de la direcció i el guió que és el que vaig estudiar... És per això que els joves realitzadors sovint hem de dedicar-nos a feines complementàries que ens permetin sobreviure i, alhora, treballar els projectes que ens apassionen. Personalment no em puc queixar, porto un bon recorregut professional en el sector i he aconseguit portar a bon port projectes que, a més, han rebut reconeixement. Confio poder seguir realitzant els meus projectes cinematogràfics.

Creus que el món acadèmic s'ha d'apropar més al món professional? Què creus que cal tenir en compte a l'hora de preparar l'accés al món professional?

Crec que sí, tot i que jo recordo que quan estudiava a batxillerat ja vam fer aproximacions al món laboral i professional. Per exemple, el Jon ens feia fer una mena de taller que anomenàvem "estudi de camp". Però, definitivament, sí que fa falta tenir molt més accés al món professional. Les professions cada dia son més canviants i constantment cal formar-se en noves tècniques i desenvolupar noves destreses. Per això és fonamental tenir un contacte directe i fluït amb les empreses i els sectors professionals.

Per acabar, gosaries donar-nos algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

Estudieu allò que més us agradi! No tingueu por d'equivocar-vos... no badeu i sigueu ràpids i àgils a l'hora d'informar-vos adequadament. Així us estalviareu ensurts, temps i diners... fora mandra, fora vergonya i a menjar-vos el món amb empenta i molt d'esforç. Sigui a la universitat o al món laboral, estigueu convençuts del que feu i apassioneu-vos amb els projectes en el quals participeu. Al batxillerat teníem un professor que citava una cançó d'un cantant melòdic italià Adriano Celentano i deia: "Chi non lavora non fa l'amore”. Doncs això.