"El viatge comença després del Batxillerat”

Núria Montes és actriu, va formar part de la 15a promoció del batxillerat humanístic i lingüístic (2009-2011)

Quin record guardes del teu pas per l'Escola Andorrana de Batxillerat?

Recordo que estava en un moment vital molt caòtic. Amb tot, tenia molt clar que volia ser actriu i on volia estudiar. Vaig fer els estudis d'Interpretació de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de Barcelona. Recordo les sessions amb l'orientadora que, prudentment, em recomanava que triés un "pla B”. Ja saps, per si no superava les proves d'accés a l'Institut del Teatre o per si en algun moment em replantejava la meva carrera. Amb la perspectiva que em dóna el temps, però, t'he de dir que estic orgullosa d'haver-me mantingut ferma en la meva decisió inicial, sort que em van agafar perquè, sinó, no sé que hagués fet!

Destacaries alguna assignatura, professor o anècdota que recordis especialment?

No m'agraden els favoritismes però sovint són inevitables. En el meu cas, el professor que més destaco del meu pas per Batxillerat és el Txema Díaz-Torrent. No he tornat a trobar mai un profe com ell. Venia d'una experiència horrible amb l'assignatura d'anglès i gràcies a ell la vaig gaudir moltíssim! De fet, gràcies al Txema vaig començar a mirar pel·lis i sèries en versió original, cosa que no he deixat de fer. Ara bé, com a anècdota insuperable del meu pas per Batxillerat, sempre recordaré al Joan Peruga explicant-nos "la nit dels ganivets llargs”, les purgues del partit nazi, o les accions vandàliques dels "camises negres”, les milícies feixistes de Mussolini. Fins i tot ens va cantar la cançó "La camisa negra” de Juanes, per recordar-ho el dia de l'examen. I creu-me, veure al Joan Peruga ballant "tengo la camisa negra” enmig d'una classe d'història és insuperable. 

Creus que el projecte pedagògic de l'Escola Andorrana t'ha influenciat d'alguna manera en la teva vida personal i/o professional?

I tant! Penso que gràcies a l'Escola Andorrana sóc la persona que sóc ara. Quan vaig anar a viure a Barcelona i explicava com funcionàvem a l'escola, m'adonava que el nostre model d'escola és excepcional. He format part d'una escola molt participativa, molt pensada des de l'alumne i, tot i que, evidentment, sempre hi ha coses per millorar, no envejo res a d'altres escoles. 

Amb la perspectiva que et donen els anys de formació i l'experiència professional, ens pots dir quins són, al teu entendre, els punts forts i febles del batxillerat tal com tu el vas viure?

Els punts forts són l'atenció personalitzada a l'alumne i el tracte tan proper que rebem. Quan jo hi anava, no eren classes molt nombroses i els professors i professores es podien centrar bastant en cadascun dels alumnes. Punts febles...? Doncs sempre escombraré cap a casa... penso que, com ja s'ha fet en d'altres llocs fora del país, l'Escola Andorrana hauria d'incorporar més assignatures de batxillerat orientades a les arts escèniques.

Creus que el món educatiu s'ha d'apropar més a la realitat del món professional?

Vaig escollir l'itinerari humanístic i lingüístic perquè a les proves de l'Institut del Teatre em demanaven molts comentaris de text i formació en literatura universal. Tot i això, penso que és molt difícil centrar-se en el món professional ja que la majoria de vegades quan entres al batxillerat encara no saps massa cap a on orientar la teva carrera professional. Per a mi, és més important que aprofitis el batxillerat per descobrir-te a tu mateixa estudiant i fent el que t'agrada. Pensa que nosaltres veníem de 4 anys de segona ensenyança durant els quals, com a molt, podíem triar alguna optativa i tots sortíem "formatats” segons el mateix patró. Afortunadament, avui vosaltres podeu escollir un itinerari personalitzat i, finalment, el sistema sembla que dóna als alumnes el protagonisme que necessiten per créixer com a persones en una comunitat que és diversa.

Com milloraries les assignatures?

No sé molt bé com respondre aquesta pregunta. No sóc professora, però només diré que no m'han agradat mai els exàmens i, en canvi, sóc molt fan de fer treballs, debats i exposicions, projectes en grup o individuals. També crec que, al final, la clau de les assignatures són els docents. Com he dit abans, a segona ensenyança odiava l'anglès i  a batxillerat, en canvi, em va encantar l'assignatura. 

Quin ha estat el teu itinerari acadèmic en l'ensenyament superior?

He completat els 4 anys d'estudis d'Interpretació de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de Barcelona, que atorga el títol superior en art dramàtic corresponent a un grau. A més a més, vaig destinar un any extra a fer a consciència el Treball Final de Grau i aquest octubre vull començar un màster universitari de Gestió Cultural a la UOC. 

Els estudis que vas escollir van satisfer les teves expectatives?

En part sí i, en part, em van decebre una mica, però suposo que això forma part de l'aprenentatge. En el meu cas vaig descobrir que els estudis eren una part molt petita de la meva feina i que, en quatre anys, no ho pots aprendre tot i estar preparada per tots els obstacles que et plantejarà el món laboral. Penso que els meus quatre anys de formació em van servir per plantar unes bases, però m'adono que la meva carrera va començar el dia que vaig acabar la universitat.  

Ets partidària de complementar els estudis amb experiències professionals?

Sí! Al 100%. Els estudis estan molt bé i els trobo necessaris. A part, sempre m'ha agradat estudiar. Però les experiències professionals et posen davant del món real i són el que segur que et farà decidir si t'agrada o no la professió que has triat. Evidentment sempre que la carrera t'ho permeti. En el meu cas, vaig poder compaginar la feina i els estudis bastant bé tot i que els estudis tenien molt més pes en la meva rutina diària i la feina era més esporàdica. 

Quins penses que són els principals reptes que un estudiant d'Andorra ha d'afrontar a l'hora d'estudiar a l'estranger?

Andorra és una bombolleta. En tots els sentits. Coneixes des de sempre els companys amb qui has compartit classe, estàs molt acompanyada i cuidada durant tota la teva escolarització i vius en un país molt petit, segur i innocent. Durant el meu primer any a Barcelona em vaig perdre al metro i vaig acabar no sé com a Badalona, em van robar la motxilla i durant el primer mes de uni, em perdia per dins l'edifici. Em sentia com si els carrers i el món s'haguessin eixamplat o com si jo m'hagués encongit. Però no vull espantar a ningú. A Barcelona hi he viscut durant 8 anys i he sigut molt feliç. 

En comparació amb estudiants provinents d'altres sistemes educatius, penses que els alumnes de l'Escola Andorrana anem ben preparats?

La veritat és que, en el meu cas, no ho vaig notar. Notava diferència amb la gent que venia d'una altra carrera universitària o que havia cursat algun any en una altra escola de teatre. Però no vaig notar diferències entre els alumnes que veníem de batxillerat. Penso que vinguis del sistema educatiu que vinguis el primer any d'universitat serà un any d'adaptació amb tot el que això comporta. Per mi va ser dur. Vaig passar de fer un comentari de text cada dos o tres dies a fer-ne 10 a la setmana (!). Vaig haver d'integrar, ara sí, l'hàbit de la lectura a la meva vida, calia llegir cinc llibres al mes dels quals sovint entenia ben poca cosa i, a part, calia estudiar tota la part teòrica. També vaig aprendre a confrontar-me amb mi mateixa com a actriu i al fet que valoressin i critiquessin la meva feina sense posar-me "entre cotonets”. Per mi el primer any d'universitat va ser molt cru acadèmicament parlant, tot i que en la resta d'aspectes va ser genial (repeteixo, no vull espantar a ningú). 

A què et dediques actualment?

Actualment soc actriu professional i he començat, en alguns projectes, a fer d'ajudant de direcció escènica i dramatúrgia i, fins i tot, en algun projecte m'he atrevit a assumir la direcció. Malgrat totes les dificultats, estic molt contenta i engrescada de poder dedicar-me a allò que realment m'apassiona. 

Com ha estat la teva experiència a l'hora d'accedir al mercat laboral?

En el món de les arts escèniques sempre estàs accedint al món laboral... cada projecte és com iniciar una nova feina. El contracte més llarg que m'han ofert ha estat de 6 mesos!  Així que en aquest sentit és difícil ja que en certa manera estàs permanentment en processos de selecció, càstings o entrevistes de feina. 

Andorra segueix essent un país d'oportunitats professionals?

Per què no? Andorra és un país amb moltes oportunitats i que consti que no sempre he pensat això. Crec que tenim la sort de viure en un país petit on la competitivitat no és tan ferotge com, per exemple, a Madrid o a Barcelona i que aquí tothom pot tenir un petit altaveu per exposar les seves idees. En el meu cas aquí he tingut la llibertat i el recolzament tant humà, com econòmic i logístic per desenvolupar els meus propis projectes; cosa que per exemple a Barcelona m'ha costat molt més de lluitar. Sento que a Andorra —almenys en el meu cas— se m'ha fet molta confiança i això inevitablement, em fa venir ganes d'estar en contacte de manera més permanent amb el país. 

Per acabar, gosaries donar-nos algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

TRANQUILS! No tornareu a tenir les portes tant obertes com les teniu ara i, encara que costi de veure, això és un punt a favor vostre. Esteu en un moment ple d'oportunitats acadèmiques i laborals però també teniu l'oportunitat d'equivocar-vos, de rectificar i de començar de zero. Res és definitiu i menys al batxillerat! És el moment de qüestionar-ho tot i de plantejar-se totes les opcions possibles. Ara mateix, per a vosaltres, tot és possible i tot està per fer! No tingueu por a saltar al buit i a perseguir allò que us genera més curiositat. Deixeu-vos aconsellar, qüestioneu-ho tot però, sobretot, confieu en vosaltres perquè sou vosaltres els que el dia de demà estareu entrant per primera vegada a la universitat. Així que feu que el viatge que esteu fent durant aquests dos anys valgui la pena però penseu que el millor viatge ve tot just quan s'acaba batxillerat.