Nom: Marta Marsà
Professió: Creadora de moda esportiva
"Estudieu per aprendre, pel vostre benefici. No per aprovar!”
Marta Marsà és una exalumna del centre i, en el seu moment, va
cursar el batxillerat artístic i de la comunicació. Actualment, ha creat la seva pròpia marca de roba esportiva: WHITEFIT, una marca made in Andorra.
L'Escola Andorrana de Batxillerat va ser el punt de partida... és on vaig començar a decantar-me pel món del disseny i de la moda. Més enllà de les assignatures generals que tots fem, les assignatures específiques o de modalitat són les que t'ajuden a veure si aquella orientació professional i acadèmica és realment el camí que vols emprendre... jo vaig viure les assignatures optatives com un tast de l'orientació que podia (o no) seguir desenvolupant en l'ensenyament superior.
Els professors que més recordo d'aquells anys són els que van tenir més influència en mi (el tutor, per descomptat, però també els professors de la modalitat artística...). També recordo alguns projectes que vaig treballar. A més de reptadors eren divertits i trencadors, com un que em va obrir els ulls al món del màrqueting.
Sí, vaig estudiar disseny a l'ESDi, l'Escola Superior de Disseny. Però al segon any vaig patir una "crisi existencial” [riu...] i no estava del tot convençuda d'haver encertat el que havia triat, fins i tot ho volia deixar! Per sort els meus pares em van donar suport i, finalment, vaig acordar amb ells d'anar-me'n a estudiar a Austràlia per fer el tercer any de carrera allà. El calendari dels cursos a Austràlia no coincideix amb el d'Europa, així que em va quedar un quadrimestre "penjat”. Per no aturar la meva formació, vaig decidir anar a Londres i millorar el meu anglès. En tornar de Londres vaig acabar la carrera. Aquest tipus de "crisis” acadèmiques i personals són més freqüents del que ens pensem i he après que cal entomar-les com una oportunitat més que no pas com un problema. Al cap i a la fi, encara vaig fer un màster en emprenedoria i innovació. Amb això us vull dir que mai és tard per aprendre i reorientar l'itinerari formatiu que heu escollit. Sigueu valents i no dubteu en obrir nous camins, especialment quan us trobeu estancats o paralitzats davant d'un mar de dubtes.
Com m'agrada aquesta pregunta... he lluitat molt per tenir la meva pròpia empresa de roba esportiva. Whitefit és la meva criatura! És un repte majúscul, fer-se un forat en un sector tan exigent, copat per marques de primer nivell i d'àmbit mundial. La meva particular bogeria ha estat muntar una marca de roba esportiva molt exclusiva, amb un disseny trencador impregnat dels valors autòctons d'alta muntanya i amb una producció local d'alta qualitat. També he apostat fort per la venda en línia i per oferir un servei personalitzat amb els clients, que esdevenen els principals ambaixadors de la marca.
Sí, des de ben petita he practicat esport. Després de passar aquells mesos a Austràlia i a Londres em vaig adonar que l'estil de roba esportiva que es portava allà era força diferent del que utilitzem aquí. Aquest fet em va cridar l'atenció i se'm va obrir un nou món: per què no fugir dels productes de consum de masses que es produeixen al Tercer món? Per què no oferir productes autòctons amb un disseny original que evoca les nostres muntanyes?
Uf! Va ser molt difícil! El meu treball final de màster consistia en muntar una empresa (des dels aspectes financers fins a la imatge de marca)... passar de la teoria a la pràctica no va ser gens senzill. Sempre fa vertigen assumir la responsabilitat de posar-se al capdavant d'un nou projecte empresarial, la primera cosa que cal fer és perdre la por al fracàs i jugar-te-la, això sí, calculant riscos i procurant que la patacada no et deixi més estabornida del compte...
Primer la part creativa, penso quin tipus d'il·lustració m'interessa més utilitzar i els colors que vull treballar, procuro que siguin colors molt lluminosos (verds, vermells i blaus) per després fer l'edició directament al Photoshop. Ho comparteixo amb el meu pare, que és un gran dibuixant... Escanejo el dibuix i modelo la imatge perquè s'adapti a la roba. Després he d'escollir el patró, la forma de la roba (ajustada, ampla, ergonòmica, etc.), els materials també són fonamentals, el tipus de fil, etc. Envio els meus esbossos a la patronista i compro el teixit en blanc per fer les proves. Quan tinc clara la idea final del producte l'envia a una empresa que confecciona les mostres per veure com queda. Si m'agrada i veig que el producte té la qualitat esperada, tiro endavant la nova col·lecció.
El que més m'agrada de la meva feina és que mai faig el mateix, un dia perdo la noció del temps dissenyant i al dia següent he de resoldre maldecaps financers. Segurament he acabat dedicant-me a aquest ofici perquè, sobretot, sóc una persona creativa i emprenedora. Tots tenim punts forts i punts febles, el que realment compta és ser-ne conscient i treure el millor de tu mateixa.
Tot depèn de la col·lecció. La meva primera col·lecció va ser sobre la fauna d'Andorra (àguiles, mussols, llops, guineus…), però també m'he inspirat en coses ben exòtiques, com la col·lecció inspirada en conceptes africans. Els colors que més utilitzo per les col·leccions de tardor-hivern són colors foscos, terrosos... i per la temporada de primavera-estiu em decanto per colors més vius, blaus, verds, vermells…els teixits també poden ser un element d'inspiració, i amb els anys he après a escollir els més adequats.
No necessàriament, al final quan comences a treballar és quan, realment, descobreixes i t'adaptes al món laboral. El batxillerat orienta però, sobretot, posa les bases per esdevenir autònom a l'hora d'aprendre i emprendre (que són dues coses ben diferents) de forma eficient. Ara heu d'aprendre a comunicar, a treballar en equip, a afrontar treballs i projectes individuals i en grup, a superar exàmens i proves oficials, les temudes POB! No patiu que més endavant ja tindreu oportunitat d'inserir-vos al món laboral i conèixer de primera mà el pa que s'hi dóna...
Estudieu per aprendre, pel vostre benefici. No per aprovar!
Entrevista realitzada per Nerea Aché i Marina Muñoz
