Nom: Ainara Revuelta

Professió: professora d'Arts Visuals i Plàstiques a l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança d'Ordino

"El Batxillerat em va donar base i empenta”

Com recordes els anys a l'Escola Andorrana de Batxillerat?

Com a dos anys de traspàs i decisió, una mica com el que és: una recta final. La veritat és que majoritàriament, o almenys en el meu cas, estàvem cansats de la "bombolleta” que és Andorra i les ganes de descobrir nous espais i gent diferent es feien cada cop més tàcites.

Com creus que ha influenciat el projecte pedagògic de l'escola en la teva vida personal i professional?

Penso que ha influenciat positivament. Amb perspectiva m'adono que el batxillerat és una etapa formativa força important, ja que és el moment on decideixes què estudiaràs i, en conseqüència, a què dedicaràs una bona part de la teva vida, amb tot el que això implica. Crec que el projecte pedagògic de l'escola em va donar les eines suficients per encarar els meus interessos i acabar decidint el que volia fer després. He de dir, però, que a la universitat em vaig adonar que el plantejament del nostre batxillerat era força diferent del que havien cursat els meus companys a Catalunya, ja que si el seu era certament específic, el nostre, en canvi, era més general. Això em donava  un petit desavantatge en alguns aspectes però alhora un petit avantatge en d'altres, com per exemple el domini de les llengües;per a mi el francès no era una llengua estrangera.

Quin és el primer record que et ve a la memòria en parlar de l'escola?

No en tinc cap de concret, més aviat una barreja de records amb companys i amics.

Algun professor o assignatura que recordis de forma especial?

Recordo de manera especial diverses assignatures i professors per coses diferents, però n'exposaré breument tres. En primer lloc el Roger Mas. El vaig tenir únicament a l'optativa de disseny, però el seu tarannà "deslliurat” em va impactar força. La seva lògica no corresponia a la d'un professor "normal”, a voltes era el Roger, a voltes es convertia en impressora, i aquest petit decalatge amb la realitat m'agradava molt, ja que em feia pensar que altres maneres d'actuar i interactuar (tant amb els alumnes, com a l'aula o en la vida en general) eren possibles. Després, recordo de manera especial l'assignatura de català impartida per la Núria Vázquez. Vam patir força perquè havíem de treballar molt, però justament va ser aquella exigència la que em va ajudar a forjar una base d'escriptura més sòlida. De fet, encara avui utilitzo moltes de les estructures textuals que vam aprendre en aquell moment. Per últim, l'assignatura de filosofia perquè va ser una de les que més vaig gaudir en aquesta etapa.

Creus que el món educatiu s'ha d'apropar més a la realitat del món professional?

Penso que sí. Potser, però, no em referiria tant a la realitat del món professional, sinó, a la "realitat del món en general”, ja que sovint els estudis es troben suspesos en un pla abstracte allunyat  de la realitat més fàctica i estant exempts de qualsevol aplicació a la vida quotidiana i desvinculats de l'actualitat.

A què et dediques actualment?

Actualment sóc professora d'Arts Visuals i Plàstiques a l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança d'Ordino; la meva antiga escola.

De quina promoció vas formar part?

Vaig formar part de la promoció 2014 – 2016.

Quin itinerari acadèmic vas cursar?

El batxillerat Artístic i de la Comunicació.

Vas seguir amb els estudis en finalitzar batxillerat? Si és el cas, quins?

Sí, vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, començant la carrera el setembre de 2016 i acabant-la el setembre de 2020, l'any passat. Paral·lelament vaig iniciar el grau d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, estudis que realitzo actualment a  temps parcial. Ja veus que no deixem mai d'aprendre.

Quins consells donaries als estudiants que comencen batxillerat? I als que estan acabant?

Als que comenceu animar-vos a "sortir de l'ou”, a barrejar-vos i a conèixer gent d'altres centres educatius. És un molt bon moment per començar a obrir cercles i crear noves amistats. D'altra banda, que no us despisteu massa per la novetat i que "foteu canya”, que aquests dos anys passen volant! Passeu-vos-ho bé però no perdeu de vista que heu de ser constants i rigoroses amb la feina. Als que esteu acabant, que escolliu estudiar allò que realment us motiva, sense por a la pressió que suposa pensar en les "possibles sortides professionals”. Està demostrat que si fas el que t'agrada i gaudeixes fent-ho, trobaràs sortides d'allà on no n'hi ha. A part, cal pensar que a Andorra hi ha un mercat de treball força limitat i definit, però que fora les possibilitats es multipliquen més del que ens podem arribar a imaginar. Pel temps que us queda a l'escola, que gaudiu molt dels amics, segurament serà un dels últims moments acadèmics on estareu tots junts (a la mateixa escola, amb uns horaris similars, etc.). Finalment, i després del batxillerat, que us animeu a explorar i a equivocar-vos; us espera  una etapa molt bonica.

Canviaries o milloraries les assignatures?

De fet ja han canviat, i suposo que com passa amb la majoria de canvis, és cap a millor. En el meu cas, puc dir, que donaria més espai a l'expressió, al debat i a la crítica, reforçant els coneixements més estructurals (expressió oral i escrita, coneixements generals, etc.) per  a encarar amb força la universitat.

Com t'ha ajudat realitzar les assignatures (artístiques) per al teu futur professional?

L'itinerari artístic em va ajudar, al seu moment, a accedir a la carrera que volia fer. Vist amb perspectiva, però, penso que ha estat clau afrontar els estudis superiors amb una base sòlida de coneixements artístics. A la universitat vaig poder completar, ampliar i aprofundir els coneixements inicials. A l'Escola Andorrana hi vaig trobar uns bons referents que he desenvolupat amb el pas del temps.

Quina era la teva assignatura preferida? Per que?

Van ser plàstica i filosofia. Plàstica perquè vaig escollir el batxillerat artístic pel meu interès en les arts, tant en l'àmbit pràctic com conceptual. Filosofia perquè fèiem debats de temes que m'interessaven molt. A més, recordo que en aquella època tenia moltes ganes de dir la meva, de reflexionar i qüestionar tot el que em semblava o enteníem com a "normal”. Quina gràcia! Responent a aquesta pregunta m'adono que les dues assignatures que he anomenat, apuntalen a les dues carreres universitàries que he estudiat.

La situació laboral actual és la que tenies en ment quan feies Batxillerat?

Per a res del món. Pensava que tardaria molts anys a tornar a Andorra després d'estudiar fora i, més en aquell moment, que només tenia ganes de marxar. De fet, aquestes ganes per descobrir i obrir horitzons continuen sent-hi encara ara, ja que si al dia d'avui em trobo a Andorra treballant en l'àmbit educatiu, és degut a la Covid, que ens ha frenat i redirigit una mica a tots... Afegir, que si bé mai m'havia imaginat tornant tant aviat a Andorra, encara menys ho havia fet pensant-me com a professora, i evidentment menys sent-ho a la meva antiga escola de secundària, de la qual en guardo tants records. Dit així pot semblar que no estigui contenta del desenvolupament d'aquest any anòmal, però ben al contrari, he de dir que, tot i no ser el que pensava fer en acabar la carrera, ha estat un any molt enriquidor.