"A la Margineda anàvem a donar un tomb al bosc, érem pocs, com una família” 

Joel LÓPEZ BERCIANOS és biòleg especialitzat en bioinformàtica. Ha estat assessor del Govern d'Andorra durant les primeres onades de la COVID-19. Pertany a la 1a promoció del batxillerat científic.

Quin record guardes del teu pas per l'Escola Andorrana de Batxillerat?

Tendre, ja fa dinou anys que em vaig graduar. Vaig viure el moment que s'estrenava el centre, les classes eren molt reduïdes i, si no recordo malament, érem sis quan la classe es dividia. Ho recordo com una família, estrenant instal·lacions, professors joves adaptant-se a la nova situació…

Destacaries alguna assignatura, professor o anècdota que recordis especialment?

Així des de la distància, en destacaria tres però per motius diferents. El primer el Marc Jover, professor de matemàtiques i, per altra banda, una persona que incitava a pensar, l'Alan Ward.

Recordo que a primer de batxillerat vaig aprovar l'examen d'informàtica de l'Alan els primers dies de curs. L'Alan et donava eines per pensar, una novetat en l'àmbit educatiu. El Marc, també havia sigut el meu professor a secundària i ja el coneixia. Crec que va ser el primer que em va fer pensar sobre allò que intentava amb les mates, quin era l'objectiu.

Algun altre professor no em va agradar tant i, això, em va portar a aprendre per mi sol. Em vaig posar a programar la meva calculadora Casio. Quan va ser l'hora de presentar-me a la selectivitat, comptava amb dotze calculadores diferents amb xuletes sobre tot el temari. Amb això vull dir que la informació està al nostre abast, existeix Internet ara, llavors aquest era el meu mètode, l'important és saber on i què buscar i processar la informació. Les deficiències del sistema t'ajuden a buscar solucions. Aquest altre professor que no m'agradava ho va fer. 

Creus que el projecte pedagògic de l'Escola Andorrana t'ha influenciat d'alguna manera en la teva vida personal i/o professional?

La meva mare era pedagoga al centre, això genera un punt d'afecte, però també de distància cap al sistema. Guardo un molt bon record de la part pedagògica, així i tot, ho relacionava molt amb la meva mare. Com a adolescent veus les coses diferents, l'escola em va permetre obtenir un conjunt d'informació que vaig preferir llavors, processar autònomament. Li guardo una estima particular, però la influència del centre en la meva vida no va ser directa. 

Amb la perspectiva que et donen els anys a la Universitat i l'experiència professional, ens pots dir quins són, al teu entendre, els punts forts i febles del batxillerat tal com tu el vas viure?

Hi ha professors que només volien que aprovessis la selectivitat, no ensenyaven a aprendre sinó a aprovar un examen. Vaig arribar amb un nivell bo a la Universitat, només amb alguna mancança en química per exemple. Aquesta mancança no venia del sistema sinó de la manera d'ensenyar i l'objectiu del docent, per això vaig arribar amb un nivell excel·lent de matemàtiques o física. Cal dir que tots teníem un nivell competent en relació amb l'exterior. 

Quin és el primer record que et ve a la memòria en parlar de l'escola?

El futbolí, a segon ens en van posar un de gratuït al bar. Són aprenentatges encara que no siguin acadèmics. L'anècdota és que amb l'amic que jugàvem al futbolí, ara som socis. Podríem dir que l'esport uneix. Recordo que el canvi d'escola a La Margineda va ser molt positiu, anàvem a donar un tomb pel bosc, érem pocs, érem com una família. 

Quins consells donaries als estudiants que comencen batxillerat?

El Batxillerat t'obliga a tenir un nivell d'exigència elevat; treballs, deures... Aquest nivell d'exigència i constància, però, és essencial pel futur a la Universitat. Ara amb el Pla de Bolonya és molt important la constància, per una avaluació contínua és clau. L'escola t'ofereix dinàmiques de treball, és el lloc per aprendre a aprendre, a executar amb el grau d'exigència necessari. Amb disset anys et sembla que el món acaba allà, tanmateix cal mirar els esdeveniments amb perspectiva. A Batxillerat et queda molta vida al davant encara, el rellevant ara és assolir les dinàmiques de funcionament que a la Universitat completaràs amb nous i més especialitzats aprenentatges. Matrius, Lleis de Mendel, això és secundari i s'adquireix amb la maduresa, tanmateix l'esforç i el treball, no.

Creus que amb la covid-19 ens hem adonat d'alguna mancança del sistema educatiu?

Sí, penso que ens ha ensenyat que la presencialitat és important, però no imprescindible. El confinament va servir per inculcar dinàmiques de treball a casa tot separant l'àmbit personal del professional. La mancança ve per la temporalitat, va venir per sorpresa i no estàvem preparats. Planificat pren entitat. Ara és el moment per fer-ho, polir les mancances del sistema amb temps. 

En acabar el batxillerat vas estudiar biologia a la Universitat. Anaves ben orientat? Va ser una decisió treballada a consciència o hi vas anar a parar per inèrcia? 

La meva situació va ser particular. En el moment de fer la preinscripció podies escollir tres graus diferents, en inscriure'm vaig apuntar malament el número de passaport i em vaig inscriure a tres carreres. La meva mare va posar el número correcte i em va inscriure a tres altres. Al final llavors, em van acabar acceptant en dues universitats alhora. Vaig acabar fent biologia, el grau que va escollir la meva mare. Al final vaig acabar fent també el curs que volia jo, informàtica però al màster. El màster en bioinformàtica va combinar les dues carreres que m'agradaven més i aquelles on em sentia còmode des del primer dia. 

En quina Universitat has estudiat? Quin itinerari acadèmic has realitzat?

Vaig començar fent una llicenciatura en biologia a la Universitat de Girona, seguit d'un curs introductori d'especialitat en bioinformàtica a un institut de Barcelona pagat per la Universitat de Girona. A la Universitat Complutense de Madrid vaig fer el màster en bioinformàtica, un dels millors màsters en ciències en el moment. Se'm va negar el doctorat per tractar-se d'un màster, en principi, no oficial. Vaig haver de tornar la beca que se m'havia atorgat. Una resolució em va donar la raó, ja que no es pot denegar un doctorat a un llicenciat. En acabar els estudis vaig entrar al món professional.

La Universitat va satisfer les teves expectatives?

Sí, tant en l'àmbit educatiu com en d'altres. És un pas més en la teva especialització, de la mateixa manera que agafes bases acadèmiques a Batxillerat, a la Universitat n'agafes d'estudis però també personals i de maduresa. 

Ets partidari de complementar els estudis universitaris amb estades a l'estranger, programes tipus Erasmus Plus?

Sí, és una molt bona combinació. Penso que la mobilitat és un element bàsic per a la plasticitat mental. Conèixer dinàmiques i realitats diferents suma sempre, no resta mai. 

Quins penses que són els principals reptes que un estudiant d'Andorra ha d'afrontar a l'hora d'estudiar a l'estranger?

Aprendre a viure sol, que les coses no apareixen a casa teva, sinó que les has d'anar a comprar. L'estudiant d'Andorra té dues feines a la Universitat: l'acadèmica i la de vida que, per mi, va ser en la que més vaig aprendre a cuinar, a netejar, a viure... en definitiva a ser un adult.

En comparació amb estudiants provinents d'altres sistemes educatius, penses que els alumnes de l'Escola Andorrana anem ben preparats? 

Sí, és una resposta fàcil. Jo vaig arribar tant preparat com els meus companys, la dificultat no ve de l'àmbit acadèmic sinó personal. 

A què et dediques actualment?

Soc director de la delegació del laboratori Echevarne a Andorra, un dels laboratoris més grans d'Espanya. He portat una empresa que desenvolupa productes en Blockchain (cadena de blocs) i actualment, soc allò que anomenem emprenedor. Desenvolupo projectes amb intel·ligència artificial, big data (dades massives), machine learning (aprenentatge automàtic)… i he dedicat al meu temps lliure a la innovació i el desenvolupament d'eines tecnològiques. Quan va esclatar la crisi de la Covid-19, el cap de setmana abans del confinament massiu vaig dur a terme el Symptom Checker de la pàgina web coronavirus.ad. Vaig veure un problema i vaig crear un algoritme que el solucionés. El sistema de cribratge massiu també va tenir a veure amb mi. Entre la meva dona que és metgessa en malalties infeccioses i jo, hem realitzat més de 45 informes durant la pandèmica. 

Com ha estat la teva experiència a l'hora d'accedir al mercat laboral?

No he tingut una experiència laboral ordinària. Jo mai he fet una entrevista de feina, he creat jo allò on volia treballar i què volia fer. El meu laboratori va ser absorbit per exemple i això em va portar a ser director del laboratori Echevarne d'Andorra, vaig muntar la meva empresa de Blockchain, Chatbot i ara estic iniciant una startup (empresa emergent). Per crear un negoci has d'identificar les necessitats i trobes la clau.

Creus que el món acadèmic s'ha d'apropar més al món professional? Què creus que cal tenir en compte a l'hora de preparar l'accés al món professional?

Veig més proximitat ara en els dos mons des de la instauració dels Acords de Bolonya en l'àmbit universitari. Tot i això, continua sent molt distant. Trobo en la carrera de medicina, per exemple, un model interessant. A través del Mir o Residència t'inicies al món laboral des de l'acadèmic. Cal més vinculació al món empresarial; com funciona una empresa? Com ens podem apropar a les necessitats reals? Com funciona el mercat? 

Andorra segueix essent un país d'oportunitats professionals?

Sí, Andorra actualment depèn del sector turístic i, amb la pandèmia, ens hem adonat, encara més, de la urgència de diversificació econòmica. A hores d'ara, és un país en expansió sobretot en àrees digitals i hi ha una necessitat de reforçar les telecomunicacions des d'aquest sector. Des d'aquí, es pot treballar en projectes que es desenvolupin als Estats Units. La globalització ha permès que un estat petit amb una situació fiscal avantatjosa com el Principat sigui molt interessant per dur a terme empreses i startups. Amb un millor sistema educatiu universitari encara seria més enriquidor. Penso que és un canvi que també vindrà després de la Covid. El sector turístic i la dependència econòmica en aquest és una debilitat que cal canviar a marxes forçades i l'emprenedoria i el món de les telecomunicacions és una bona alternativa. 

Per acabar, gosaries donar-nos algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

Cito a un famós entrenador del Barça per aquesta pregunta. Quan el FCB va guanyar la seva primera Champions el 1992, Johan Cruyff va dir als seus jugadors: "salid y disfutad" i crec que aquesta és la frase més adient sobre com enfocar aquests anys d'universitat.